Et vindré a buscar i em diràs que t'has fet gran.
Què els límits de la teva imaginació ara són murs.
Les llàgrimes no seran de cocodril. Possiblement siguin de veritat.
Voldria aleshores, fer-te pessigolles i fer-te el caneló.
Tornar a veure't com t'he vist sempre
riallera, dolçament desafiant, amb els ulls brillats d'innocència.
Distàncies de fredor ens allunyaran poc a poc.
I Em vindràs a buscar i et diré que ens hem fet grans.
Què els murs no han de posar límits a la teva imaginació.
Les veritats seran de veritat. Dolorosament veritat.
Voldràs aleshores, cridar-me l'atenció i dir-me qui ets.
Tornar a veure'm com m'havies vist sempre
proper, tímidament rialler, amb ulls dolguts de solitud.
Desitjaré que mai m'haguessis dit que t'has fet gran.
Que les llàgrimes són de veritat.
Voldré que em facis un dibuix
que anem en bicicleta.
Em fa por no saber ajudar-te a créixer.
